¿Coneixeu algú del seu entorn, menor de 60 anys, que mai hagi agafat un avió? Si existeix aquesta persona, l’única causa que ho pot justificar és una fòbia que ha sigut impossible d’atenuar.

Els meus avis mai van volar; els meus pares ho van fer per primera vegada, de viatge de noucasats, a Palma el 1956; el meu primer vol comercial va ser un Barcelona-Dallas, amb American Airlines, el 1988, als 19 anys; els meus fills van volar al cap de pocs mesos d’haver nascut.

Al principi, pilots de combat a part, volaven només els multimilionaris i les grans estrelles del cine i els espectacles diversos. Els avions eren petits reductes de luxe que, com havia passat amb el desaparegut dirigible, separaven encara més les classes socials. Els viatges interatlàntics eren fins i tot autèntiques proeses, amb diverses parades per omplir el dipòsit de combustible. De segur tampoc no ho era gaire.

Volar representa avui el mateix que abans agafar l’autobús. És un negoci altament competitiu, amb una àmplia oferta de preus que depenen de quan i a través de quina plataforma es compra el bitllet, de l’horari, de l’equipatge que es porti a sobre i del seient que........

© Regió7