El 1526, el papa Climent VII, un membre de la família Medici, va obrir la porta perquè els Estats Pontificis llancessin la primera emissió de deute de la seva història. L’objectiu era ajudar l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya en la guerra contra el sultà Suleiman II pel domini del Mediterrani oriental.

Les emissions de deute, conegudes com a montis i que analitza la historiadora econòmica Donatella Strangio (Università La Sapienza de Roma), eren una de les fórmules habituals de finançament de l’Església. Van servir tant per ajudar la construcció i el desenvolupament de la basílica de Sant Pere com per atresorar propietats i encarregar obres d’art, a més de finançar les guerres de religió que van castigar Europa. Fins i tot la banca Rothschild va treballar per al Sant Pare.

Tot això es va acabar amb la presa de Roma el setembre del 1870 per part del nou Regne d’Itàlia –instaurat el 1861–, que va acabar amb el poder terrenal del Papa. En aquest cas, Pius IX. Els Estats Pontificis van agonitzar i van morir. Va néixer el microestat del Vaticà. Ja no calia tenir una economia de guerra i les emissions de deute van començar a decaure. Va ser el pontificat de Lleó XIII (1878-1903) que va dissenyar la nova economia........

© Regió7