L’era dels festivals (sense fi) de l’estiu
Espanya és una festa durant l’estiu. Vivim en l’era de l’oci, l’entreteniment i els festivals. La pandèmia va crear un canvi en els hàbits de consum i d’estalvi que va generar allò de «això ja no m’ho treu ningú» com a expressió vital. I l’oferta musical, en plena expansió, se situa al capdamunt de la piràmide de la demanda. N’hi ha prou de fer un repàs per la Península. Des del festival de Panticosa fins al Sonorama d’Aranda de Duero i a la Schubertíada de Vilabertran. Per no parlar dels grans esdeveniments de Benicàssim, Madrid, Cap Roig (Palafrugell), Peralada, Santander, Los Monegros, Marbella, Barcelona i Chiclana. Música techno, indie, jazz, clàssica, òpera, rock del de sempre, reggae, electrònica i rave. S’ofereixen en camps de futbol, platges i descampats. Fer la volta a Espanya en 20 dies anant de festival en festival no havia sigut mai tan fàcil si s’ha reservat i planificat amb temps.
L’Informe Pulso, un observatori de marques de la indústria musical, assenyala que «la música en viu a Espanya viu el boom més gran de la seva història». D’un volum de negoci de 158 milions el 2013 es va passar als 807 milions el........
