Aquest any és el meu últim de la dècada dels trenta i no paro de mirar enrere per assegurar-me que no m’he perdut res, que els meus anys de joventut més jove els he sabut aprofitar i, sobretot, que els he sabut esprémer més que els que ara són joves-joves. Perquè el que tots sabem és que abans tot era millor. I abans d’aquest abans encara ho era més!

Per sort, he estat dotada d’una gran capacitat d’autocrítica, si més no, de bona memòria, i sé perfectament què pensava quan algú m’alliçonava amb aquest discurs........

© Regió7