Quina tristesa m’ha produït assabentar-me que moltes dones al Japó, d’edats molt avançades i pobres de solemnitat ―després d’haver treballat tota la vida―, viuen en una solitud no desitjada i prefereixen delinquir per poder anar a presó.

Com ha de ser la seva vida perquè una cel·la sigui millor refugi que la mateixa casa?

Tristesa de llàgrimes cara avall.

Els seus delictes són menors, són petits furts. Una d’elles, avergonyida, però decidida per no poder suportar més ni la pobresa ni la solitud, va entrar en un supermercat per robar un quadern de mots encreuats. Molt econòmic i portant els iens necessaris a la bossa per la vergonya que........

© Regió7