La setmana passada, per tant abril del 2026, la premsa publicava un estudi recent que ha aconseguit una fita inèdita: el primer mapa 3D complet dels nervis del clítoris amb tecnologia d’imatge avançada. Aquesta permet entendre millor la seva estructura interna i distribució nerviosa, amb implicacions importants per la salut sexual femenina.

Qui ho ha aconseguit? Una dona, és clar: Ju Young Lee, una investigadora vinculada a l’Amsterdam University Medical Center, en projectes de recerca en anatomia i tecnologia d’imatge mèdica. No és un detall menor: tots sabem que, en el camp científic, les dones són menys citades, que sovint reben menys cobertura i que se’ls dona menys visibilitat i, per tant, menys reconeixement.

Al segle XVII alguns anatomistes ja descrivien l’estructura del penis i els seus nervis de manera general. Al segle XIX es va començar a identificar amb precisió el nervi pudend i les seves branques sensitives. A mitjan segle ja es va poder estudiar amb detall microscòpic. A finals, aquests coneixements es van consolidar en manuals mèdics i, durant el XX, es va desenvolupar una comprensió funcional àmplia del penis.

Quin biaix més estrany per la ciència! Costa no veure-hi una cronologia, com a mínim, sospitosa. El penis fa més de trenta anys que està cartografiat, etiquetat, mesurat... Potser ha anat així: el penis és important, entenguem-lo bé, podria afectar a quelcom seriós com el plaer masculí; en canvi, el clítoris potser no és tan rellevant... ja ho mirarem un altre dia... si queda pressupost!!!

S’ha partit d’una esbiaixada idea masclista? Per què el plaer femení s’ha frivolitzat? Per què ha estat sistemàticament ignorat, simplificat o directament mal representat als llibres de text?

Durant anys, ha estat descrit com una petita protuberància, gairebé anecdòtica, com una mena d’accessori opcional del cos femení. Quasi una decoració. I, tanmateix, no ho és.

La descoberta no és només científica sinó també cultural. Estem parlant d’un òrgan present en la meitat de la població mundial. La ignorància difícilment és només un accident; també respon a una falta d’interès estructural.

El clítoris no fecunda, no gesta, no pareix. Només dona plaer. I això, dins d’una mirada tradicionalment androcentrista, no era suficient per dedicar-hi massa recursos.

En canvi, el plaer masculí sí que ha estat una prioritat científica.

I és que quan la ciència arriba tard no és només per falta de tecnologia i recursos, és per una ignominiosa llista de prioritats. El que s’ignora i el que es considera important no és neutral, està influït per estructures de poder.

© Regió7