Hi va haver un temps en què la simpatia pel poble saharaui formava part del pack de complicitats d’un ampli segment del ventall polític català, cosa que va generar un moviment de solidaritat ampli i potent i va popularitzar l’acolliment de nens saharauis que venien a Catalunya a passar-hi temporades. Les famílies que allotjaven aquells fills del desert, acostumats a viure en camps de refugiats, coincidien que, de totes les coses meravelloses que els infants descobrien quan arribaven aquí, la que més els impressionava era que les cases estaven plenes d’aixetes d’on sortia aigua neta, boníssima, calenta o freda i tanta com en........

© Regió7