Quan tota mena de guerrilles insurgents van començar a enfrontar-se a les potències colonials a tot el sud d’Àsia per fer-les fora, tothom sabia que el problema principal era que la immensa majoria de la població estava a favor dels rebels. Ningú va expressar-ho millor que el general britànic Gerald Templer, enviat el 1952 a fer-se càrrec de la lluita contra els insurgents malais. Expert de les dues guerres mundials i home de caràcter, com a responsable de la zona britànica de l’Alemanya ocupada va destituir de l’alcaldia de Colònia «per gandul i ineficient» un tal Konrad Adenauer, que després va resultar ser el pare fundador de la RFA i una personalitat reverenciada. A Malàisia, Templer va sentenciar que «fotre trets només és el 25% del problema, la resta consisteix a guanyar-se la gent d’aquest país. La clau no és en les tropes de la selva, sinó en els cors i les ments del poble». Aquesta expressió, guanyar-se els «hearts and minds», va fer tanta fortuna que ja és un clixé. Templer ho va practicar a la seva manera: va aconseguir una gran eficàcia militar i va dedicar molta atenció a les comunitats pageses, però també va permetre les decapitacions de guerrillers comunistes i les deportacions massives.

Fos com fos, els britànics van abandonar Malàisia amb una certa dignitat, mentre que totes les altres potències van sortir de les guerres del sud d’Àsia humiliades i arrossegant el cul, d’Indoxina a Vietnam.

El fracàs d’Occident a Àsia durant tota la guerra freda no va impedir als americans tornar a posar la pota fins a la collonada a l’Irak i a l’Afganistan, on van llençar per la borda el seu «moment unipolar» i van esverar un vesper que ha estat letal per al món. Ara, Trump, que ha convertit la nova Bíblia estratègica americana -ja prou negativa- en un guió del Circ del Terror, torna a ignorar que no es derrota un país com Iran en un plis plas ni fotent trets a la selva ni llançant míssils. El món torna a ficar-se en un gran merder agitat per la idea perversa de sempre: aquest cop és diferent. Aquest cop sortirà bé. Ara en sabem més. Ara tenim armes increïbles. Ara ho farà tot la tecnologia. Ara, ara, ara. I ara està passant el de sempre: Iran -com Ucraïna- resisteix més del que semblava (ai, qui ho havia de dir?!), milers d’innocents moren i centenars de milions de persones a tot el món estan veient perjudicada directament la seva vida, els seus plans de vida o la seva qualitat de vida. Un altre cop, el món atrapat al mig d’una baralla a cops de cigala entre egos de goril·la. I els cors i les ments? Bah, quina mandra.

© Regió7