Una societat moderna i democràtica, amb totes les seves complexitats i les seves contradiccions, es tan difícil de governar que els diners de l’administració tendeixen a organitzar-se en capes plenes de grumolls. Com el subsòl: aquí hi ha una bossa de petroli, allà una de gas, tirant amunt no hi ha res, i tirant avall hi ha un jaciment esgotat d’on brollava la plata. L’administració és igual: ara aquest departament té unes subvencions europees, ara a aquesta empresa pública li han aprovat un pla d’inversions, ara aquella no pot ni per aixecar la persiana...

Els bons alcaldes aprenen aviat a fer de miners i a detectar els jaciments que tenen a l’abast. Procuren perforar als llocs on hi ha diners per a allò que realment necessita la seva ciutat. Però si en troben -o els cauen del cel- per a coses que no interessen ningú, no diran pas que no.

La geologia no és la ciència més adient per governar, però tampoc és dolenta del tot: evita una concentració excessiva del poder i tendeix a compartimentar els errors. El problema apareix quan se’n fa un gra massa. Com passa a Catalunya. A Manresa n’hi ha un cas aclaparador.

S’està tramitant una inversió de 36 milions per soterrar la línia de FGC entre Manresa Alta i Baixador. La millora de l’accessibilitat del tren serà ridícula, irrellevant. Permetrà, sí, una operació urbanística interessant i positiva. Una operació positiva que tothom sap que està en el lloc número 11.347 de les prioritats dels ciutadans. El sistema de grumolls impedeix que l’alcalde pugui dedicar aquests 36 milions a les coses que couen a Manresa realment, però això, a la gent, li costa molt d’entendre. Lògic. Mai no es dediquen 36 milions a Manresa. Mai. I, per una vegada que es fa, la gent tendeix a pensar quantes operacions de rehabilitació d’habitatges es podrien fer al Centre Històric amb aquests diners, o a com podria millorar la línia de la Renfe, ara que, entre Terrassa i Manresa, hi ha un tren que no és que no sigui un bon servei ferroviari; és que no és ni ferroviari. És un bus.

D’acord: per a la magnitud del drama de la Renfe 36 milions no són la bomba, però són alguna cosa. I, si no, segur que 36 milions farien una revolució al Barri Vell, on Manresa té la clau de molts dels seus problemes materials i espirituals. De forma excepcional i pionera, ara que encara hi som a temps, FGC podria donar exemple i fer l’impossible: sortir del seu grumoll i deixar-nos triar què fem -què fa la ciutat- amb els seus diners. Que de fet, no són seus. Són nostres.

© Regió7