Matthew Martin, de la consultora Oxford Economics, ha analitzat els nord-americans d’entre 22 i 27 anys amb una llicenciatura o més. Segons la notícia publicada a The Economist, per primera vegada a la història, la taxa d’atur dels llicenciats és més alta que la mitjana nacional als Estats Units. L’augment de l’atur dels graduats recents és impulsat per aquells que busquen feina per primera vegada. Salvant les distàncies, veiem que l’estudi reflecteix una situació similar a la que es viu a bona part d’Europa.

Abans, anar a la universitat era assegurar una feina posterior i accedir a salaris prou interessants. Avui les coses han canviat. Moltes grans empreses del món tecnològic estan retallant llocs de treball. L’enginyeria té recorregut, però està rebent una forta competència dels productes enginyats a la Xina. I si fem cas del que anuncien els tecnooligarques com Musk, i ja s’està constatant, el sector públic administratiu, l’advocacia o el periodisme poden ser impactats per la intel·ligència artificial.

Aquestes són algunes de les raons per les quals els joves llicenciats estan perdent o ja han perdut la seva posició privilegiada. A tota la Unió Europea, la taxa d’atur dels joves amb estudis superiors ja s’acosta a la taxa general del grup d’edat. Gran Bretanya, Canadà i Japó semblen seguir un camí similar. Segons l’estudi, fins i tot els joves de l’elit, com ara els graduats en MBA, pateixen. El 2024, el 80% dels graduats de les escoles de negocis d’Stanford tenien feina tres mesos després de sortir-ne, en comparació amb el 91% del 2021.

Fins fa poc, la «prima salarial universitària», per la qual els que tenien carrera guanyaven més que els altres, estava creixent. Ara s’ha reduït als Estats Units, Gran Bretanya i Canadà. El 2015 el graduat universitari mitjà guanyava als EUA el 69% més que el graduat de secundària mitjà. L’any passat, la prima s’havia reduït al 50%.

Una altra pista és la «bretxa de satisfacció dels graduats» dels Estats Units La diferència entre graduats i no graduats havia arribat a ser set punts per sobre. Ara ha baixat a tres punts percentuals. Per tant, és criticable aquesta compressió de la distància entre uns i altres. Però encara és més atacable la distància salarial entre els qui guanyen més i els que menys, on els EUA i Espanya dins d’Europa, fa temps que excel·leixen. I el que queda clar és que, a distàncies més curtes entre universitaris i operaris, el problema són les expectatives frustrades que poden generar. I és un dels elements de malestar que empeny part dels joves cap a l’extremisme polític. Peter Turchin, un científic de la Universitat de Connecticut, explica que la «sobreproducció de l’elit» ha estat l’origen de malestar al llarg dels segles, amb les «contraelits» al capdavant.

Un altre factor de la depreciació dels graduats és la banalització de molts estudis universitaris, per part tant de l’oferta pública com de moltes universitats privades que regalen títols. Un estudi recent de Susan Carlson de la Universitat Estatal de Pittsburg indica que molts estudiants actuals són analfabets funcionals.

Hi ha qui com Leila Bengali, de la sucursal de San Francisco de la Reserva Federal, detecta que el canvi en la prima salarial universitària «reflecteix principalment factors de demanda, concretament una desacceleració del ritme del canvi tecnològic amb un biaix a favor de les qualificacions». Dit d’altra manera: els empresaris poden aconseguir que els no graduats facin feines que abans eren exclusives dels graduats.

La socialització de la tecnologia bàsica fa que en gairebé tots els sectors de l’economia, els requisits educatius són cada cop menys exigents. La indústria de serveis professionals i empresarials dels Estats Units dona feina a més persones sense estudis universitaris que fa 15 anys.

A tot això, hi podem afegir que les modes influeixen en les demandes de carreres universitàries i que molt jovent opta per carreres que sembla que tenen projecció social abans que carreres que tenen més oferta laboral, però que són invisibles. No es veuen als noticiaris, a les pel·lícules i telesèries, no donen fama en un món d’«influencers». I per altra part, treballs essencials i insubstituïbles per màquines com els serveis a les persones són mal pagats i ocupats per mà d’obra immigrada. I l’escassedat de candidats a cobrir la demanda de treballs d’operari que no es poden reemplaçar per robots (llauners, fusters, vidriers, electricistes......) i que estan més ben pagats que alguns d’universitaris.

Aquest cas és especialment sagnant aquí on tenim, en relació a Europa, unes taxes altes d’universitaris, uns percentatges de gent sense qualificació dels més alts d’Europa, juntament amb els més alts índex d’atur; i finalment, amb els percentatge més baixos de gent amb formació professional o tècnics mitjans que són els que tenen més possibilitats de feina i sous molt raonables.

La desqualificació laboral, l’estancament de salaris, l’augment del cost de la vida són factors de descensors socials.

© Regió7