Del 23 al 26 de març vinents tornarà a engegar la Fira Alimentaria. En l’estudi ‘El sector agroalimentari a Catalunya’, elaborat per ACCIÓ i Prodeca s’informa de la facturació del sector agroalimentari, un dels més potents, de 48.231 M€, i 175.600 treballadors. És encapçalat per la indústria de l’alimentació i begudes que ocupa a 92.888 persones en 5.017 empreses; segueix el sector primari amb 54.972 explotacions agrícoles i de pesca amb 55.022 treballadors; i finalment, la indústria auxiliar amb 872 empreses i 27.690 empleats.

Pel que fa a les exportacions, les vendes agroalimentàries catalanes són el 15% del total a Catalunya i el 22% del total d’exportacions agroalimentàries de l’Estat. La inversió estrangera en el sector se centra en 41 projectes d’inversió els darrers cinc anys, que han generat 2.234 llocs de treball. Lidl, Aldi, Bimbo, Nestlé o Haribo són algunes de les empreses que han invertit a Catalunya durant aquest període. Caldria destriar les que són inversions en comercialització i les que són en producció alimentària. No és el mateix que només et vinguin a vendre o que vinguin a produir.

En tot cas, si el petroli i l’energia ens preocupa per mantenir l’activitat productiva i el benestar de les llars en moments de riscos de subministrament, potser hauríem de posar el focus en el risc d’arribada de fertilitzants. O més enllà, en la neocolonització de gegantins espais agraris per la Xina a Àfrica i Sud-amèrica. La Xina és el principal productor mundial agroalimentari que té un valor de producció superior als cinc països següents combinats, seguida pels Estats Units, el Japó, Alemanya i Indonèsia.

En tot cas, davant d’aquests escenaris internacionals, Catalunya està ben posicionada si sap llegir els reptes i oportunitats de la indústria agroalimentària. En la Fira Alimentària, com sempre, al marge de la presència de les grans marques catalanes o catalano-internacionals, ACCIÓ tindrà 10 espais al Saló Alimentaria Trends dins del Pavelló Catalonia, on hi haurà un espai dedicat a la proteïna alternativa. I també amb l’IRTA, organitzaran el Food & Hospitality Startups Arena, per fomentar l’emprenedoria, la innovació, el talent i nous models de negoci.

L’informe d’Acció destaca alguns subsectors com el sector del food retail a Catalunya que compta amb 3.201 empreses, que ocupen aproximadament a 139.000 persones i que tenen una facturació superior als 55.500 milions d’euros. El comerç alimentari minorista i majorista és el que s’infla més per l’increment demogràfic. I aquí caldrà distingir el gra de la palla: multinacionals, oligopolis espanyols, comerç de proximitat i quins productes promouen especialment.

Un altre sector tradicional és el sector del foodservice (s’encarreguen de la preparació, distribució i venda d’aliments i begudes per al consum immediat fora de la llar), que aglutina vora 6.000 empreses, les quals facturen més de 24.000 milions d’euros i donen feina a aproximadament 116.000 treballadors.

Finalment, com a subsector tradicional, però amb un alt valor afegit hi ha el de la maquinària per al sector de l’alimentació; clarament internacionalitzat, amb 280 empreses que facturen més de 1.100 milions d’euros. Aquest sector estratègic està amatent als canvis i tendències de futur. Una d’elles la sostenibilitat. En aquest camp, l’escassedat d’aigua que ha patit i pot tornar a patir Catalunya, ha fet que empreses punteres hagin fet canvis tecnològics en la producció. En la Fira es coneixeran els casos del celler Família Torres i de Pastas Gallo que tenen exemples de com reduir el consum d’aigua a les seves plantes.

Per altra part, més de 87.500 persones treballen en empreses operadores d’agricultura ecològica a Catalunya, un sector que el 2016 va facturar 483 milions d’euros. La vinya, les oliveres i els cereals en són els principals cultius ecològics. I a més, en direcció innovadora es presentaran empreses catalanes dels àmbits de la proteïna alternativa i foodtech. Catalunya compta amb 103 empreses dedicades a la proteïna alternativa que facturen 269 milions d’euros i generen més de 900 llocs de treball en un àmbit que creixerà exponencialment els pròxims anys.

Davant aquestes xifres espectaculars i la comprovació que en el camp dels transformats agroalimentaris ocupem una posició avançada, ens podem preguntar pel malestar dels productors primaris: pagesos, ramaders i pescadors. Hi ha contradiccions. D’una banda, hi ha el suport a la sostenibilitat que significaria una extensió del conreu ecològic, la diversificació de conreus per minvar les importacions, si més no les llunyanes i que no tinguin garanties de traçabilitat sociosanitària, l’estalvi creixent d’aigua, la formació del consumidor... De l’altra banda, la potència exportadora catalana de productes carnis, agraris i de transformats, el domini del mercat per part de grans distribuïdores i l’encariment de la cistella de la compra en un país amb salaris mitjans baixos. Haurem d’anar gestionant aquestes incompatibilitats.

© Regió7