Poques vegades, des dels mitjans de comunicació habituals al nostre país, trobem informació sobre l’èuscar, o sigui sobre la llengua basca. Segons les darreres dades que s’han publicat el nombre de parlants habituals de basc és d’unes 775.000 persones i la tendència és creixent. La seva àrea geogràfica comprèn Euskadi, el país basc francès i el nord de Navarra. El basc és considerat una llengua difícil d’aprendre perquè no té res a veure amb els idiomes d’origen llatí del seu entorn. Però, a més, també s’ha de recordar que la llengua basca no és un element històric aliè al nostre país sinó que cal tenir en compte que a tot el Pirineu el substrat lingüístic basc és clarament perceptible en la toponímia. I en el Pirineu català també? Doncs sí, tot i que molta gent se sorprengui davant d’aquesta afirmació. Per exemple, si fem una recerca sobre “toponímia d’origen basc a Catalunya” segurament no hauríem pensat pas que obtindríem una resposta tan àmplia. Perquè limitant-nos tan sols a les comarques de muntanya la llista ja és llarguíssima: Llessui, Durro, Aran, Esterri, Isavarre, Unarre, Barruera, Tavascan, Salardú, Escalarre... i molts altres. De manera que, encara que els parlars d’origen llatí es van acabar imposant, el substrat anterior va continuar existint, especialment en els topònims.

El comentari anterior prové d’una notícia recent sobre la llengua basca, que tal com hem esmentat no és habitual que arribi als mitjans de comunicació catalans. Es tracta de la petició d’un grup de periodistes bascos, encapçalats per Martxelo Otamendi, -director del diari Berria i prou conegut a Catalunya- que han demanat que d’ara endavant els membres del govern d’Euskadi han de poder entendre i parlar basc i que per tant han de ser capaços de respondre en basc les preguntes o comentaris que se’ls facin en aquesta llengua. I és que, evidentment, entendre i saber parlar la llengua del país que es governa és una obligació del tot lògica, normal i exigible a qualsevol governant.

© Regió7