La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) ha reactivat un debat que acompanya totes les grans transformacions tecnològiques des de la revolució industrial. Amb cada nova onada innovadora apareixen prediccions sobre la desaparició imminent del treball humà i la substitució massiva de treballadors per màquines. Malgrat la persistència d’aquest temor, les evidències històriques mostren que cap revolució tecnològica ha comportat un atur estructural massiu i permanent. La IA no sembla ser una excepció. Els seus efectes sobre el mercat laboral són indubtablement rellevants, però no apunten a un futur sense treball.

A diferència de la mecanització del segle XIX o de l’automatització del segle XX, la IA no se centra només a substituir força física o tasques rutinàries. Té la capacitat d’automatitzar processos cognitius que fins fa poc s’atribuïen a perfils altament qualificats. Tanmateix, aquesta ampliació del camp d’acció no implica la desaparició del treball, sinó una redistribució de tasques i funcions. Com en etapes anteriors, la IA elimina certes feines, però simultàniament en genera d’altres. La dinàmica de destrucció creadora del mercat segueix actuant com a mecanisme de progrés: desapareixen ocupacions que ja no aporten valor i n’apareixen de noves, sovint més productives.

El mercat laboral sempre s’ha reorganitzat davant els canvis disruptius i ho ha fet de manera sorprenentment eficient. Quan la mecanització agrícola va reduir la........

© Regió7