Cada vegada que es parla del futur ferroviari de la Catalunya Central, la discussió acostuma a girar al voltant de les noves linies, traçats o estacions. Però potser estem començant la casa per la teulada. El ferrocarril no és el debat. El debat és quin model de país volem construir i quin paper hi han de jugar Manresa i la Catalunya interior.

Abans d’aterrar projectes concrets, ens cal una mirada més zenital. Perquè una infraestructura no genera desenvolupament per si sola. Una infraestructura només amplifica un model territorial preexistent. Si aquest model concentra població, inversió i activitat en un únic espai metropolità, les noves connexions acabaran reforçant aquesta mateixa dinàmica.

Per això convé formular una pregunta incòmoda: volem que Manresa sigui una ciutat amb millor accés a Barcelona o volem que sigui una capital amb capacitat pròpia d’atraure talent, activitat econòmica i oportunitats? La resposta no és menor, perquè condiciona totes les decisions posteriors.

En aquest context, la prioritat és evident. Abans de dibuixar........

© Regió7