Gairebé tota una vida en institucions públiques, se’m fa difícil comprendre com encara hi ha un gran diferencial salarial, pel simple fet de ser home o dona. Si en un lloc vam posar fi a aquesta discriminació, va ser en les administracions públiques. En totes elles, a feina igual, mateix salari. Només faltaria!

Doncs, el que és normal i d’obligat compliment, no ho és en l’activitat privada, tot i alguns avenços fets en els darrers anys. Queda, però, encara molt per fer. Amb les dades de l’INE, corresponents a 2023, en conjunt, la bretxa salarial se situa al voltant del 15,74%. És molt encara, tot i que s’ha produït un descens d’1,35%, respecte de les dades de 2022.

És evident que entre tots, s’ha d’aconseguir acabar amb aquesta il·lògica i injusta discriminació. És impròpia d’un país democràtic, modern i feminista. En aquest cas, tots hem de ser feministes, en el sentit de recolzar i exigir igualtat, en tot i per tot, entre homes i dones. Impensable mantenir situacions incomprensibles i inacceptables.

Però, hi són, si mirem les xifres concretes, les que mostren i demostren aquesta discriminació. Vegem-ne algunes. Per a 2025, el salari mitjà anual se situava en els 30.372,49 euros per als homes i en 25.591,31 per a les dones. En el cas de tècnics i quadres professionals, estàvem en 65.870,11 euros per als homes, i en 54.003,51 per a les dones. En altres sectors com en el de la salut i ensenyament, estàvem a 41.035,77 euros per als homes i en 37.939,33 per a les dones.

No dono més xifres, simplement perquè amb aquestes, ja queda clar que fora de les administracions públiques, les empreses privades actuen aplicant una clara discriminació per raó de sexe. Cert que hi ha algunes explicacions que produeixen aquesta discriminació, motivada per una dedicació més elevada a treball parcial per part de les dones, respecte dels homes. O per activitats en sectors i àmbits menys valorats i amb més alta precarietat, etc.

Dit això, malgrat els avenços aconseguits, queda molt camí per recórrer. En aquest camp, pertoca als sindicats, i lògicament al govern de torn, en cada nivell, implantar mesures de supervisió, control i sanció, davant incompliments de les lleis vigents. I al mateix temps, impulsar mesures de promoció que permetin feminitzar molts treballs, fins ara, reservats als homes, i que no tenien ni tenen cap raó d’existir.

Si mirem enrere, certament, els avenços han estat significatius. Però, mai podem acceptar les actuals diferències, fins a arribar a la lògica i justa equitat. A la vista de les xifres i condicions queda encara camí per recórrer. Aquest és un dels grans objectiu d’un govern progressista, conscients que si no ho fa ell, no ho farà cap, de dreta i ultradreta. Al contrari, es poden fer passos enrere. Tinguem-ho present!

© Regió7