Els qui hem estat al capdavant d’alguna institució, tenim clar que la política de «tapar forats» o la de «qui dia passa, any empeny» no resol res, mínimament important. Només permet arribar a finals de mes, pagar el personal i resoldre quatre emergències. Els pressupostos anuals són els que permeten fer política en majúscula. I fer-ne, vol dir compaginar grans o petites decisions amb la gestió diària, indispensable perquè el poble / ciutat, el país o l’Estat, funcioni adequadament.

He estat quaranta anys, gestionant pressupostos, i puc assegurar que no té res a veure disposar de «suplements de crèdit», a tenir uns comptes amb capacitat de projecció, decisió i actuació. Sense aquests tres elements, simplement et dediques al dia a dia, sense cap possibilitat d’emprendre millores, canvis o projectes de futur.

Després de tots els desastres, produïts pel «procés», Catalunya necessita impulsar canvis substancials en tots els seus àmbits i sectors. En uns, per atrapar el temps perdut, en altres per posicionar-se al capdavant d’Espanya i de la UE. Si volem competir, ho hem de fer en les millors condicions, i per això calen inversions en multitud de temes estratègics.

Avui dia, el Govern treballa amb els pressupostos prorrogats de 2023. És una autèntica anomalia i una pèrdua constant de posicions respecte als qui treballen amb altres eines i altres xifres. Tothom sap que per treballar i funcionar bé, calen les eines adequades, i ara Catalunya no les té. El nou Govern ha fet meravelles amb els recursos disponibles, però ha arribat a final de recorregut.

Ara, o es dedica a la contemplació dels problemes i anar dient que no té capacitat per implicar-se i resoldre’ls, o se’n va a casa. En política no s’hi està per perdre el temps i fer-lo perdre a tot el país, sinó a fer de locomotora i posar les condicions perquè tots els sectors trobin encaix i facilitats per treballar, innovar, invertir i crear treball, i amb ell, riquesa a compartir amb tots els ciutadans.

De les idees i projectes del nou Govern, en tenim tots constància perquè han estat presentades, explicades i proposades, a tots els nivells. Els deures s’han fet a bastament. Ara toca posar-hi els mitjans. I els mitjans han de venir de la mà dels primers pressupostos d’aquesta etapa. És lògic, doncs, que el president Illa hagi decidit aprovar-los i portar-los al Parlament per la seva tramitació i si s’escau, aprovació. És un acte de rigor i coherència, propi d’un polític seriós.

Tot seguit, començarà el període de tràmits i negociacions amb els grups parlamentaris, fins a arribar a la votació final. Seria una gran irresponsabilitat no donar-los suport, però, si passa, que cadascú assumeixi la seva quota de responsabilitat. No culpi a d’altres.

© Regió7