Una de les primeres feines que em va tocar fer com a periodista sobre el terreny, i que, malgrat el temps, no oblidaré mai, va ser la cobertura dels incendis que l’any 86 van assolar una bona part de la muntanya de Montserrat. Des d’aleshores ha plogut molt, però no prou per aclarir els cervells dels responsables de la gestió del país; quaranta anys després, els discursos, les excuses i els errors són els mateixos.

Les veus d’angoixa que escoltem aquests dies, mentre Catalunya crema, són fruit de la manca de gestió forestal preventiva, l’abandó rural, l’excés de burocràcia i el malbaratament i mal repartiment dels escassos recursos. Però res de nou, són laments que hem........

© Regió7