Gairebé feia un any que els van deixar al davant de casa, he de confessar que la primera mirada va ser d’odi, sobretot cap a ell, el blau, el que ocupava tota la porta d’entrada a l’edifici. Ningú entenia quin capsigrany va decidir ubicar-los allà, més quant a la cantonada del carrer, vint metres avall, ja hi teníem cinc contenidors més, exactament igual de llustrosos i ben posats; i vint metre més amunt hi ha una gran paret grisa de ciment, on hi haurien quedat la mar de bonics, a més d’estèticament neutralitzats; però ja se sap que els camins de l’administració són tant inexplicables com inescrutables.

El temps va anar passant i l’andròmina de plàstic gris perfilada de........

© Regió7