Al confessionari de la Rosalía s’hi fa cua. No ordena ni avemaries ni parenostres, els pecadors no s’hi agenollen, no exposen les seves faltes, sinó que denuncien els qui les han maltractat, els «perlas de mucho cuidao», que canta la de Sant Esteve Sesrovires. L’artista s’asseu amb les col·legues, parlen dels seus problemes, certs o inventats —tant se val—, i en un moment força teatral Rosalía confirma perfils rebutjables i els acaba desterrant del paisatge amorós de la confessada. Estètica religiosa, ben acceptada per la majoria del públic: una reixa que separa les parts i un secret de confessió compartit.

No queda clar si de la idea religiosa en fa mofa o si el que està fent és adaptar conceptes que han viscut inqüestionables durant dècades en la nostra societat, d’allò que en dèiem catòlica, apostòlica i romana. Quan justament els idearis de segons quines formacions situades a l’extrema dreta semblava que s’estaven imposant, quan les esglésies estan buides i els seminaris tancats, ha sortit Rosalía per dir al món que ella beu de la tradició catòlica, que se la pot mirar des de la distància, però és aquí on hi troba bona part de l’essència existencial i dels referents per anar transitant per aquest món. Això sí, ens apareix la Rosalía més propera a un cert catolicisme en el moment personal en què té una relació —tot sembla indicar-ho— amb una persona del mateix sexe, tema que es troba en un d’aquells pilars de la cúria que sembla que hagin de quedar inamovibles pels segles dels segles.

Ara bé, si la religió és tenir un grup de seguidors d’una persona o d’un déu que té determinades idees que ens permeten dir què és bo i què és dolent a la vida, amb Rosalía en deu haver acabat de néixer un altre: Rosalía i el rosaliacisme. A les imatges del passat se’ns apareix el fervor per qui ens van dir que ens havia beneït per sempre amb branques d’olivera, per alguns dels seus deixebles (per alguns polítics) o per qui fica la pilota a l’escaire del porter contrari cada dia que trepitja la gespa.

Aquest catolicisme 5.0 de Rosalía té una base molt sòlida: que l’artista ho fa molt bé sobre l’escenari. Personalment no he estat als concerts de Lux, però recullo dia sí i dia també els comentaris que parlen de l’excel·lència de tot el que ha succeït al Palau Sant Jordi aquesta setmana.

Rosalia podria anar cantant i omplint Palaus Sant Jordi durant dies. En canvi, a Trump no li demanen que canti, sinó que li diuen que la faramalla cansa. Vaja, un vell deú que podria ser víctima al confessionari.

© Regió7