Associem les dictadures a la paràlisi, la corrupció i la manca d’idees. I normalment és així. Per això, quan ens trobem un règim de partit únic, que silencia i reprimeix l’oposició, però que en 50 anys ha aconseguit passar de lluitar contra la fam a convertir-se en la fàbrica del planeta i a disputar a Europa i els Estats Units el lideratge en transformació verda i digitalització, se’ns desmunten els esquemes. La clau d’aquesta transformació són el sacrifici del poble xinès (que treballa com diu el clixé), l’enorme massa crítica, i uns mecanismes institucionals que permeten passar de la proposta a l’acció de forma expeditiva i sostinguda en el temps. Una mica -i aquí volia anar a parar- al contrari del que passa aquí, on un sistema de presa de decisions i........

© Regió7