Imagen de archivo. / ED

Ho confesse: no acostume llegir novel·la històrica. Exceptue la gran Marguerite Yourcenar i poca cosa més. Ara bé, en este temps estival puc oferir-los un episodi històric, una història d’amor que, pense, recull suficients ingredients atractius: dinastia, sexisme, patriarcat, violència, i passió; però també dignitat. Em base, toscament -ai la memòria!- en un article decimonònic de Juan Catalina sobre el marqués de Zenete en l’Homenaje a Menéndez y Pelayo, el qual he fet servir en alguna monografia sobre Mencia de Mendoza.

Presentem al protagonista masculí: Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza, fill del cardenal Pedro Gónzález de Mendoza i la dama portuguesa Mencia de Lemos. Rodrigo fou el primogènit i també el preferit de son pare: sí, el cardenal tingué més fills i d’altres dones La reina Catòlica hagué de perdonar els pecats del cardenal per dos motius: pels servicis prestats per González de Mendoza a la Corona, i per la bellesa dels xiquets. Rodrigo va créixer i en les campanyes de Granada va demostrar coneixement i valentia, cosa per la qual va estar recompensat amb el territori de Zenete. Les gestions oportunes de son pare aconseguiren que esdevinguera marquesat.

El marqués es va casar en primers núpcies amb la seua cosina Leonor de la Cerda, però va enviudar prompte. Culte,........

© Levante