Carlo Giulani: 25 anys
Imagen de archivo de Policía Nacional en València. / Eduardo Ripoll
Anava a dir que fa 25 anys de la mort de Carlo Giulani, però no és cert, o almenys, no ho és totalment. Formulat així recordaria els textos escolars del franquisme quan afirmaven, per exemple, que Federico García Lorca havia mort el 1936. ¿De què? ¿De grip? Amb Giulani passa el mateix, no va morir, el van matar. No vaig a dir “assassinat” perquè oficialment no ho va ser. Siguem correctes: homicidi per acció policial.
¿De què servix el poder si no s’ostenta? Els líders dels 8 països més poderosos del món volien reunir-se. Escolliren la ciutat de Gènova: 19 al 21 de juliol de 2001. Era la 27ª cimera del Grup dels huit. Rússia n’estava present com a soci i no com a simple observadora des de 1997: premi de benvinguda al club de l’ultracapitalisme. En teoria, en aquella reunió es preveia la forma de reduir la pobresa, la condonació del deute als països endeutats més pobres, la bretxa digital global o el medi ambient. Bla, bla, bla: bones intencions. Siguem clars: els huit països van coincidir en què, una major liberalització del comerç mundial era una mesura important per a lluitar contra la pobresa, alhora que els Estats Units van continuar negant-se a ratificar el Protocol de Kyoto.
Cada poder, per estricta llei de la dialèctica, engendra forces contràries, indefectiblement. Els detractors........
