Conformar-nos no és una opció
Vam començar la setmana coneixent els resultats de les eleccions aragoneses de diumenge passat. Els nostres veïns i germans d’història es van decantar per la dreta i inclús van premiar la dreta més extrema per sobre de la de tota la vida. Jo recordava amb nostàlgia l’etapa de Marcel·lí Iglesias que ara sembla tan llunyana i tan irrepetible. I encara amb més nostàlgia a José Antonio Labordeta com a diputat al Congrés. Comparar-los amb el senyor Lambán, per exemple, fa venir mal de queixal; i al pas que anem, sembla que d’ara en endavant serà pitjor.
Què ha passat? Què ha canviat? Jo crec que no hi ha hagut grans canvis de fons. Nosaltres, a Lleida, continuem tenint el mateix bon rotllo amb els nostres veïns de la Franja i de l’Aragó. Hem recorregut segles junts i no ha passat res,........
