Sobre les vel·leïtats de la memòria
“Les muntanyes són la memòria del món», li fa dir a Plini el Vell (filòsof i naturalista romà) l’escriptora Valeria Luiselli en Principi, mig, fi. Magnífica novel·la. Tot seguit afegeix: “I és la Natura qui les va fer perquè subjectessin ben unides les parts interiors de la terra”. De ser així, és inevitable preguntar: ¿desapareix part de la memòria del món, en ser foradades i buidades les muntanyes? Extreure el que contenen pel progrés, o per cobdícia, ¿contribueix al daltabaix ecològic? En tot cas, les muntanyes que contemplo mantenen la memòria pètria de Acibella y Rabasón (los........
