Així com tenim comèdia, melodrama, thriller, fantàstic, disposem d’un altre gènere fílmic: cine d’autor. Cineastes amb consistència pel que fa a la temàtica, a l’estil visual, i que són ‘autors’ de les seves pel·lícules. Darrerament el planter espanyol està a vessar de productes de proximitat autoral. Recent la disputa goyesca amb ‘Sirat’ i ‘Los domingos’. Entre Oliver Laxe (París, 43 anys) i Alauda Ruiz de Azúa (Baracaldo, 48 anys). Com sigui que aquesta columna no critica, em permeto establir complicitats. ‘Sirat’ ve a ser un western postmodern sobre recerca familiar i d’identitat, espècie de ‘Centauros del desierto’ amb un greu error de càsting: un panxut Sergi López escapat de l’Aplec de Caragol! Quant a ‘Los domingos’, revisió conventual de ‘Camino’ i creuament desnatat de ‘Celebración’, amb una Euskal Herria tipus Valladolid anys 80. A tot això, aterra (en tots els sentits possibles) ‘Torrente presidente’, sisena seqüela del fatxenda José Luis Torrente, criatura parida per l’espaviladíssim Santiago Segura (Madrid, 60 anys). A la seva manera, incívica i quevedesca, S.S. ens endossa un assilvestrat ‘Ciudadano Kane’, a tocar del Carabanchel més ‘cañí’. Vaja, Santiago Segura, Amo i Senyor de la Taquilla. I ara, la pregunta del milió: ¿es considera cine d’autor el que produeix aquest actor, guionista i director?

© La Mañana