Envoltat de la foscor més absoluta i un silenci dolorós, només trencats de tant en tant pels sanglots arribats d’un racó desconegut. Allí immòbil, estàtic i sense saber a on dirigir-se estava segrestada la meva essència i la meva vida. De sobte una tènue llum s’encén. Sembla tan petita com la d’una cuca de llum. És una cosa totalment........

© La Mañana