La padrina va néixer al Cogul l’any 1896. Aquella dona menuda m’explicava els seus records d’infantesa quan jo encara era ben endins de la meua pròpia; parava l’orella per respecte més que per interès, sense sospitar que la majoria dels seus relats em quedarien gravats per sempre. De totes les anècdotes que em va traspassar aquelles tardes d’estiu o d’hivern a la Lleida dels anys seixanta n’hi ha dues que brillen dins la foscor, i mai millor emprada la frase.

“Una nit”, em va dir, “vam veure al cel un estel amb la cua molt llarga”. Recordo exactament les paraules, perquè la padrina tenia tendència a reforçar les explicacions repetint-les un dia rere l’altre –ai, senyor, quina bona tècnica pedagògica ara en desús!– fins que s’havia assegurat que jo posava cara d’haver guardat l’arxiu al disc dur. Sense que ella en tingués la més mínima idea, em parlava del pas del cometa Halley, que va provocar pànic........

© La Mañana