En una superfície sorrenca voltada de filat espinós s’hi van concentrar milers de refugiats sense més abric que la sorra i la roba que portaven. Sense aigua potable, ni latrines, ni menjar suficient. A principis de gener de 1939, en un dels hiverns més durs del segle, es va obrir al nord de la platja d’Argelers el primer dels camps de concentració construïts al Rosselló. S’hi van arribar a amuntegar fins a 100.000 refugiats sense més infraestructura que uns escassos barracons. Segons expliquen les cròniques de la viquipedia, reberen el tracte de presoners de guerra i eren vigilats per membres de la Legió Estrangera Francesa i els espahís (soldats del nord d’Àfrica) que es caracteritzaven per la seua duresa. Les nenes i les joves del camp d’Argelers portaven una especie de xiulet que feien servir en cas d’intentar ser violades pels seus guardians.

És fàcil imaginar quina reacció devia provocar entre la població francesa aquell riu........

© La Mañana