La ciutat i els pulmons
La calor incrementa la formació d’ozó, i els períodes secs fan els pòl·lens més agressius. / ÁXEL ÁLVAREZ
Hi ha coses que una ciutat acaba normalitzant sense adonar-se’n: el soroll constant, la calor acumulada entre edificis, els embussos... i també respirar pitjor.
Durant anys hem parlat de la contaminació atmosfèrica com si fora una qüestió ambiental. Una conseqüència inevitable del progrés o una discussió política més. Però cada vegada hi ha més evidències que la contaminació no és només un problema ecològic: és també un problema respiratori amb conseqüències cada vegada més evidents sobre la salut.
I probablement una de les grans qüestions sanitàries del nostre temps.
Un estudi recent publicat al Journal of Occupational and Environmental Medicine advertix que el canvi climàtic està agreujant l’asma a través de temperatures extremes, onades de calor, contaminació atmosfèrica, pol·len més agressiu, incendis forestals i fenòmens meteorològics cada vegada més intensos. Però el problema no afecta només les persones asmàtiques. També empitjoren la MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica), les al·lèrgies respiratòries, les infeccions pulmonars i altres malalties vinculades a la qualitat de l’aire.
I quan llegim això, tendim a pensar en grans metròpolis contaminades o en grans zones industrials. Però no cal anar tan lluny. El problema també el tenim ací. A Elx.
Perquè Elx és una ciutat que cada estiu suporta........
