Una mujer se resguarda del calor bajo su abanico en la Plaça de Baix de Elche / Héctor Fuentes / HECTOR FUENTES

Fa només unes dècades, els il·licitans buscàvem l’ombra per comoditat. Hui la busquem per necessitat. A les cinc de la vesprada, molts carrers queden deserts, les nits tropicals impedeixen descansar i la calor extrema ha deixat de ser una excepció.

Les dades són contundents. Europa és el continent habitat que més ràpidament s’escalfa ─un 20 % més ràpid que la mitjana─ i la conca mediterrània és un dels principals punts calents d’aquest procés. La temperatura de la mar augmenta any rere any, s’accelera la seua tropicalització i acumula més energia que afavoreix nits cada vegada més sufocants, precipitacions torrencials com les dana i incendis forestals cada vegada més difícils de controlar. La ciència fa anys que n’explica les causes i adverteix que aquesta tendència continuarà intensificant-se.

Per això, continuar discutint si aquest estiu és una mica més calorós que l’anterior és perdre de vista el veritable debat. La qüestió ja no és si el canvi climàtic existeix, sinó com aprendrem a viure en un clima diferent del que va donar forma a les nostres ciutats.

Durant dècades hem planificat les ciutats pensant en el clima que teníem. El gran repte del present és començar a planificar-les pensant en el clima d’avui i en el de demà.

Les conseqüències del canvi climàtic van molt més enllà de les onades de calor. Diversos estudis indiquen........

© Información