El palmerar, que s’ha de cuidar, evitant usos inadequats, cultivant-lo i reposant les palmeres que calga. / ÁXEL ÁLVAREZ

Cada 5 de juny celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient. Però enguany resulta impossible separar aquesta commemoració de dos advertiments globals que convergeixen amb força creixent: l’agreujament de la crisi climàtica i el risc creixent de noves epidèmies d’origen zoonòtic.

Ja no es tracta de protegir paisatges o conservar espècies. Hui sabem que la destrucció ambiental afecta directament la salut humana i l’estabilitat social.

L’Organització Mundial de la Salut i nombrosos organismes científics insisteixen en una idea fonamental: el deteriorament dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic augmenten el risc d’aparició i expansió de noves malalties infeccioses.

La covid-19 va ser un avís enorme. Però probablement no ha estat una excepció, sinó un precedent.

Cada vegada hi ha més evidències que la pressió humana sobre els ecosistemes -desforestació, urbanització accelerada, alteració d’habitats naturals o crisi climàtica- afavoreix el contacte entre humans, fauna silvestre i agents patògens que abans romanien més aïllats.

I en aquest context, el canvi climàtic actua com un accelerador de la crisi ambiental.

Les temperatures extremes, les sequeres persistents o les alteracions dels cicles naturals no sols afecten l’agricultura o la disponibilitat d’aigua. També alteren........

© Información