Opinión | Peu de foto

Gaspar Jaén i Urban

Rubens: «Formació de la Via Làctia». / Museo Nacional del Prado

Durant els primers anys seixanta, les autoritats locals del franquisme promovien a Elx durant les festes d’agost, per mor d’allò de la promoció i difusió de la cultura d’Estat, unes exposicions pictòriques a l’Hort del Xocolater, on els quadres s’instal·laven a les vores de l’ample passeig central del jardí en què ja aleshores havia quedat convertit l’hort de palmeres, sobre cavallets de fusta disposats damunt la grama que, com una gespa resistent i brusca, envoltava dins dels parterres les palmeres velles i els arbusts ornamentals nous de trinca. Jo devia ser un xiquet encara, ja que recorde haver-hi anat amb els pares i la germana petita, agafats de la mà, en alguna nit de passeig per la ciutat en festa, una visita motivada no tant per un interés cultural o artístic dels meus progenitors, una cosa inexistent en la meua família, ni tampoc per l’existència de cap vincle familiar o amistós amb els artistes que exposaven llur obra, com per buscar una manera d’allargar aquelles passejades sense objecte, desvagades, amb pocs punts d’atracció on acudir.

Santa Pola, 2 d’agost de 1964. / Formigó

Un any, entre altres obres el contingut de les quals no recorde, hi havia exposat el quadre d’una dona tota nua, estesa o gitada sobre una tela o un llençol, amb els muscles lleugerament aixecats i el cos recolzat en un coixí. Hom seguia el model de la maja de Goya o l’obra d’alguns andalusos vuit-centistes, com ara Romero de Torres o Rodríguez Acosta. Era aquell un quadre que em despertà la curiositat al davant d’allò desconegut, però que no em provocà calfreds d’emoció. Encuriosits tots tres (la nena era prou petita com per........

© Información