Conjunt de la portada de Sant Agatàngel, doblegada contra el campanar. / AXEL ALVAREZ

Merda de colom, per a ser exactes; i, per a ser exactes, sobre l’estàtua de Sant Agatàngel de la portada homònima (o de Fauquet) de l’església de Santa Maria. Quilos i quilos de merda de colom que formen muntons excrementicis, amb plomes i plomissols incorporats, sobre el cap, la cara, les mans, el coll i els muscles del sant.

Els escultors i pintors contrareformistes que seguien les instruccions del Concili de Trento feien imatges que moguessin a la devoció. Així, als sants se’ls aguditzaren unes positures manieristes, quasi amanerades: doblaven el cap, alçaven els ulls al cel com borreguets degollats, es replegaven les vestimentes amb un gest ampul·lós, etc. El resultat és que aquestes estàtues exemptes són un lloc perfecte perquè caguen i facen nius els coloms que, ja se sap, «mengen or i caguen plom», una merda corrosiva que desfà la pedra i mata els vegetals.

I jo em demane, ¿és que ningú té ulls a la cara per veure aquesta infàmia? ¿Què veuen quan miren al cel els manaires municipals? ¿Només veuen jardineres amb flors, fanals barroquitzants, tendals andalusos? ¿I els regidors de l’oposició, d’una estultícia intel·lectual que fa feredat, que semblen ser aptes només per a repetir uns quants eslògans ideològics? ¿I els manaires valencians que tutelen això que en diuen -fa rissa oir l’engolament amb què ho diuen- «Patrimoni»? ¿I els arquitectes que se n’ocupen dels monuments, des d’Elx i des de València? ¿I els fidels? ¿I les jerarquies catòliques que s’aprofiten d’aquests bens que no han pagat ells? ¿I els festers, els moros i cristians, les comissions festeres, els integrants de les mil-i-una societats històrico-culturals de xaranga i pandereta que fan la viu-viu a Elx i que reben subvencions d’aquí i d’allà? ¿Tots cecs, tots muts, tots panxacontents amb el seu arròs amb costra i les seues cançonetes........

© Información