La casa en 1981 y actualment. / G. Jaén, en "Guia d’arquitectura d’Elx"

Passe sovint amb el cotxe per davant de la casa de l’hort de les Portes Encarnades, m’ature al semàfor en roig i mire la casa. Quan jo vivia amb els pares i els avis materns al carrer de Joaquín Santos, el carrer on vaig nàixer (els xiquets encara no naixíem als hospitals), cada 27 de desembre, la vespra del dia de Cantó, hi portaven la marededeu de l’Assumpció i la deixaven exposada tota la nit entre ciris, plantes i flors, en una cambra ben il·luminada amb bombetes elèctriques que donava a l’exterior i que, en disposar d’una gran reixa, permetia la visió dels fidels. La porxada es guarnia amb palmes verdes i paper de barberelles, acolorits i tremoladissos, i els veïns, alegres i envanits, veníem a complimentar i fer-li festes, íntimament i devota, a la sagrada imatge que cada any ens visitava per passar una nit de vetla al nostre barri.

Aquesta casa antiga, característica dels horts de palmeres, integrada en la memòria dels meus primers anys de vida (un d’aquells records tendres i esvaïts que ens deixà una infantesa d’arrel agrària, amable, familiar i casolana), consta d’un volum cúbic central, un prisma al qual, a mesura que els anys passaven i se’n tenia necessitat, els propietaris de l’hort anaven afegint cossos.

Quan era alcalde Manolo Rodríguez (1987-1995), l’Ajuntament intentà comprar l’hort i la casa, la Maredeu tornà a ser exposada en la casa durant alguns anys i vam enlluir d’algeps tot l’exterior; tanmateix, encara que per a celebrar-ho vam gravar l’efemèride en una làpida de marbre blanc, els propietaris se’n tornaren arrere, la societat de la Vinguda tornà a prioritzar la romeria al Tamarit (una ocurrència forana i despersonalitzadora), la Patrona deixà de pernoctar en la cambra i l’edifici, deshabitat, s’anà enrunant progressivament.

Ara, l’Ajuntament hi fa........

© Información