Qui anys passa, vides acomiada
Cerimònia de comiat. / Santi Coll
Naixem amb el disc dur buit, amb el sistema operatiu verge, i les experiències ens van fent persones, com si fossin algoritmes que van modelant la nostra consciència. I això ens afecta directament en la perspectiva que tenim de la mort.
A la preadolescència és quan prenem coneixement d’allò que és quan vivim el traspàs de persones properes: bàsicament els avis, parents i potser algun amic caigut en desgràcia. La joventut ens aporta aquella inconsciència que ens acosta a jugar amb ella, a fer bestieses, a posar-nos en risc, a no veure el perill, malgrat els consells, tot pensant que la nostra hora sembla quedar molt lluny en el temps. Però, tal com la vida ens fa rics en anys, la mort........
