Vista general de Figueres, aquest abril, amb el Canigó nevat al fons. / Santi Coll

No, aquest no és el típic article reaccionari criticant una ciutat que té molts d’atractius a través d’una nostàlgia distorsionada que sovint ens ha fet més mal que bé.

És un article nostàlgic, sí, però sobretot és un homenatge a unes persones, un moment i a una ciutat que li va fer de marc. La Figueres dels anys noranta va ser una ciutat viva i en ebullició que a molts ens ha fet tal com som avui.

Parlo d’una Figueres i un Empordà que vam viure intensament durant la nostra joventut i que ara està una mica més orfe. Portem un any farcit d’acomiadaments de persones encara massa joves que van ser importants per a molts de nosaltres durant aquells anys i en aquest lloc. Amics que se n’han anat massa joves i que no podem deixar de recordar-los com a peces importants d’una felicitat que va ser........

© Empordà