Josep Maria Salvatella amb un dels seus llibres publicats. / Santi Coll

En record de Josep Maria Salvatella i Suñer (1937-2026).

El meu oncle era una mica més gran que el meu pare. Jo era una nena quan em van explicar que el tio Josep Maria era l’alcalde de Llançà. I no sabia ben bé què era això d’alcalde. Alguna cosa important, això sí. Tant, que m’arribava a pensar que tot el que passava a la vila era perquè ho decidia el meu oncle. Fixeu-vos si el feia omnipotent, que el responsabilitzava que en el mural de l’artista Rafael Borràs del xamfrà del carrer Gardissó hi aparegués una dona nua. I jo, amb aquell puritanisme infantil, pensava que havia estat una decisió escandalosament inapropiada.

De més gran vaig entendre que un alcalde no és qui fa que passi tot. I que, en canvi, en Josep Maria, abans de ser-ne, ja havia fet que passessin moltes coses. L’oncle era........

© Empordà