Litografia sense títol de Felip Vilà. / Empordà

A Josep Maria Salvatella (In memòriam)

No sembla que el calendari d’estiu sigui el més exquisit per parlar de dones fetilleres (no em faria res signar un tracte cordial amb elles per apaivagar els rigors de les canícules roents), però no he pogut ajornar la pulsió de retre un petit tribut a la memòria del meu admirat escriptor llançanenc, amb el qual hem compartit un motiu d’interès sobre aquesta temàtica de cultura popular, que alguns savis volen definir com a carallada, tot i que són majoria els lobbistes qui fan córrer la bruixa per obtenir beneficis inconfessables.

Lector fidel de les seves cròniques Mar d’Amunt, vaig gaudir i aprofitar el suc d’articles com "Sant Silvestre, nit de bruixes" (31-XII-2018), que recordava el dixit del seu antic professor Joan Guillamet que aquesta nit és la festa major de les nostres bruixes; a "Bruixes empordaneses" (6-II-2022) manifestava que la fama de les dones voladores sobre escombres al nostre petit país se sustentava en dos factors primordials: el vi i la tramuntana; més recentment ("Bon any", 30-X-2025), abans d’anunciar la seva jubilació com a articulista en aquest setmanari, recollia la contalla escatològica de vells que les fetilleres podien rescabalar els poders perduts ensenyant el cul a la lluna el 31 de desembre.

Aquest mes de juny —poc abans de la Nit de Sant Joan, com marca la meva superstició particular— he publicat una plega de Contes de bruixes i bruixots........

© Empordà