El sènior femení del Figueres celebra una victòria de la temporada passada. / UEF

Mai he estat una gran aficionada de la UE Figueres. De fet, des de fora sempre l’he vist com un club amb una determinada fama que, cada vegada que n’he tingut l’oportunitat, he acabat corroborant.

Fa set anys, un grup de noies va aconseguir una fita extraordinària: pujar l’equip femení de Segona a Primera Catalana. Algunes d’aquelles jugadores encara hi eren aquesta temporada. Durant set anys han mantingut la categoria, assumint tot el que això implica: hores de desplaçaments, entrenaments, sacrificis personals, compromís, il·lusió i dedicació a un projecte que anava molt més enllà de competir cada cap de setmana.

Aquelles jugadores no només defensaven una samarreta. Estaven construint alguna cosa. Estaven creant referents per a les nenes que volien jugar a futbol, ajudant a consolidar una estructura femenina dins del club i fent possible que avui existeixi una base de jugadores que anys enrere no existia.

I després de tot això, després de set anys de feina i esforç, s’ha decidit que aquest equip desapareix.

No sabem exactament quan ni com es va........

© Empordà