És un dissabte plujós i això, a la nostra maltractada Catalunya dependent, sol ser més mal pronòstic del que és habitual per a Adif. Estació de tren de Girona. El mitjana distància de Barcelona on viatja un familiar que he de recollir té prevista l’arribada a tres quarts de nou del vespre. La munió de gent que l’espera amb evident impaciència per fer la corresponent connexió amb Figueres ja és un primer mal senyal. A les nou tocades l’altaveu avisa que el comboi arribarà a tres de deu i la gentada arremolinada a l’entorn d’un educat informador comença a esvalotar-se. L’informador els informa que no té res a informar: els sis trens consecutius que aquesta tarda s’han suspès a mitjan trajecte són un misteri propi del triangle de les Bermudes. Ves a saber si el meu estimat familiar acabarà abduït per algun revisor extraterrestre. La gentada persisteix a demanar explicacions, com a mínim una hora aproximada per arribar a casa. L’aproximació que fa l’educat informador és cruelment desmentida per l’altaveu, que torna a modificar l’hora prevista. Un dels usuaris provoca una riallada terapèutica quan sentencia: “És que, a la cabina del comandament central, hi han posat un mico saltador que toca les tecles que vol.” Les ganes de somriure duren poc. La gentada s’escalfa més i un noi proposa entrar a sac al despatx d’atenció al client, on seuen tres treballadors davant horaris infernals i pantalles que treuen fum. Els segurates s’afanyen a intervenir-hi demanant calma. Els treballadors es defensen: ells no tenen cap culpa del que passa, la culpa és dels de dalt. A dalt m’hi imagino el mico saltador, que ara s’ha cagat damunt la cadira giratòria del comandament central. Faig una trucada i tinc sort: el meu estimat familiar em comunica que el tren està aturat a Caldes de Malavella, última estació abans d’arribar a Girona, que els han fet baixar a tots i els han dit que un altre tren arribarà aviat per dur-los a la seva destinació. De cop m’adono que amb una simple trucada tinc més informació que els usuaris revoltats a l’estació i els mateixos treballadors d’Adif. Mala organització i afartament per una situació que ens té a tots plegats cremats. Ignoro com va acabar la revolta perquè al meu estimat familiar el vaig anar a buscar amb un cop de cotxe.

© El Punt Avui