A vegades les cadenes menys sovintejades et proporcionen escenes impagables, com la d’ahir al programa matinal d’Antena 3 que presenta la Susanna Griso. Sobredosi en vena d’antics militants del Partit Popular posteriorment xuclats pel costat (més) fosc de Vox. Primer, connexió amb Carlo Angrisano, el fins ara secretari general de les Nuevas Generaciones populars (una agrupació que adquireix quotes certament ridícules quan el primer manaire el proper aniversari bufarà un pastís amb trenta espelmetes). Després, segons anuncien al sumari, entrevista amb Alejo Vidal-Quadras, exdirigent del PP a Catalunya i un dels fundadors del partit actualment controlat amb disciplina casernària per Santiago Abascal. D’entrada, fa gràcia veure la sotragada a les noves generacions aquestes: Carlo Angrisano ha dimitit perquè de sobte diu que s’ha adonat que el PP ha deixat de defensar les bones idees i es preocupa només de guanyar vots i s’ha acomiadat amb un vídeo a les xarxes on demana el vot per a Vox. I això en plena campanya de les eleccions a Castella-la Manxa, on dreta i ultradreta van a matadegolla, com també hi han anat a Extremadura i a Aragó.

Mala sort, pobre noi, perquè la Griso ha convidat al plató Jon Echeverría, membre de base de les mateixes generacions, que de primeres deixa caure: “El que ha passat és molt senzill: Angrisano ha estat dos anys cobrant del partit i ara que ha deixat de ser assessor del PP al Parlament Europeu s’ha buscat una altra sortida.” Angrisano, que és nebot de Juan Carlos Girauta –ex de Ciudadanos que també ha acabat arraulit sota la flassada de Vox– no s’immuta, ni tan sols quan tot seguit una tertuliana li pregunta directament: “A veure, vostè diu que plega del PP perquè el PP no té propostes clares per assegurar les futures pensions als joves. I quina proposta té Vox, m’ho pot dir?” “Això ho ha de preguntar als portaveus econòmics de Vox”, respon evasivament el dimitit. “No cal”, li engalta la tertuliana, “ja li dic jo quina proposta té Vox: votar en contra de la revaloració de les pensions”. Bravo. Després li arriba el torn a Vidal-Quadras, que va ser víctima d’un atemptat que ell mateix va atribuir al règim dels aiatol·làs de l’Iran i que comença a dissertar sobre les maldats del règim atacat per Trump i Netanyahu. La Griso el deixa amb la boca oberta, s’ha acabat el temps, ja el convidarà un altre dia. Vidal-Quadras hi queda literalment, amb la boca oberta: “Estic congelat”, diu intentant fer broma, amb èxit discutible. Ja el descongelaran en una propera ocasió. De moment, l’han interromput perquè volen parlar de la Pantoja. Pobre Vidal-Quadras, no el volia Aznar a Catalunya i no el vol en directe la tele privada més Ayusenca perquè una folklòrica dona més audiència.

Buf, quan parlen de la Pantoja sí que és el moment de fugir i tornar cap a casa, o sigui a TV3, on estan donant el resum del debat electoral que han celebrat a can Basté els dos únics candidats a la presidència del Barça, l’aspirant Víctor Font i l’aspirant a la revàlida Joan Laporta. Com a teló de fons, la tempesta desfermada per l’entrevista a l’exjugador i exentrenador Xavi Hernández. A l’entrevista Xavi ha carregat durament contra Laporta, al qual ha acusat de mentir sobre un retorn, el de Messi, que segons l’exentrenador el mateix president va dinamitar. Veure els dos candidats fotre-se-les amb la mateixa tírria amb què debatrien contra un soci del Madrid, és tan distret com una final amb pròrroga. Un servidor, que de futboler en té ben poc, fa aquesta humil predicció: vagi com vagi la campanya electoral, Laporta serà el guanyador, ja va guanyar-les, les eleccions, poc després de ser convocades quan, alliberat de la seriositat obligada del càrrec, va seure a les grades del públic com un soci més per escenificar el “boti boti” i fer una altra botifarra enèrgica de les seves. El barcelonisme és justament això, no?: la foto de la passió antimadridista desbordant, sincera i disfrutada.

Pel que fa a Messi, ja té motius de sobres per estar fart que l’instrumentalitzin: des de la pancarta gegantina desplegada pel candidat descavalcat Marc Ciria, fins a les doloroses declaracions d’ara d’en Xavi i l’encesa rèplica de Laporta. A l’astre argentí només li faltava en Trump convocant-lo a la Casa Blanca per instrumentalitzar-lo, també, en defensa del messiànic “Fer Amèrica Gran de Nou”.

Mentrestant, ahir era dia d’anàlisi de la cascada d’enquestes electorals a Castella i Lleó, juntament amb Extremadura i Aragó, laboratori del que pot passar després a les generals. Vox continua en ascens, el PP puja de mica en mica i les esquerres amb prou feines resisteixen l’embranzida. Que venen, que venen! I si els volem aturar només cal fer-se algunes preguntes elementals, ara que bufen vents de guerra al món: de debò voleu que manin els que no dubtarien a restaurar la mili obligatòria i enviar els vostres fills als nous camps de batalla?

© El Punt Avui