Ara que tornen a créixer i a multiplicar-se aquells a qui els encanta l’olor de napalm al matí i que damunt un turó encatifat de carn morta ells flairen victòria, convé treure la pols al vell certificat d’objector de consciència i posar-lo a la tauleta de nit, al costat de les pastilles per al colesterol. Per recordar el que vam ser i per ajudar els joves d’ara a evitar el que no voldrien ser. Perquè els que saliven amb l’olor de napalm al matí solen ser els qui, mentre cauen les bombes, s’ho miren des de la seguretat dels búnquers dels generals o dels refugis atòmics dels privilegiats. La resta, com ha passat sempre amb totes les guerres –què és això d’una guerra il·legal? Que n’hi ha alguna d’honorable?–, som la tropa, la carn de canó, els candidats a la caixa de pi tapada amb la bandera. Això no va per als qui tinguin tirada a les armes, ja s’ho faran, abans també n’hi havia, de joves que s’identificaven amb la testosterona militar. I diu que ara també n’hi ha que, en certs països europeus, es presenten a les casernes abans no sigui obligatori, atrets per no sé quins instints suposadament patriòtics. A Alemanya i a Bèlgica ja els estan oferint l’esquer de dos mil euros mentre duri la instrucció, però la lletra petita deixa clar que, si convingués, després serien puntualment cridats al front. Mentrestant el “no a la guerra” es torna a fer sentir fins i tot als carrers dels Estats Units. Mira que els ha costat començar a mobilitzar-se contra l’Emperador de la Casa Blanca, però s’entén perfectament, tenint com té la seva pròpia guàrdia pretoriana, aquests agents de l’ICE que tan aviat et buiden un ull amb gas pebre com t’omplen el fetge de plom amb una automàtica. No, tal com no s’ha cansat mai de repetir Pepe Beunza, precursor d’objectors, mestre de consciències, el “no a la guerra” ha de començar per un mateix: no a les armes, no a la mili. Com que ell ens ha ensenyat a no defallir, ho repetirem aquí una vegada més: abans de votar segons qui, assegureu-vos primer que no són partidaris d’enviar al camp de batalla els vostres fills en edat militar per tal que els trinxin mentre ells assaboreixen des de la tranquil·litat del seu búnquer l’olor de les crispetes al matí.

© El Punt Avui