El Vaticà, com passa en qualsevol centre de poder, té la seva ideologia, la seva banca, els seus soldats i també, és clar, els seus pecats. Un dels que Ratzinger mai va perdonar-se es veu que va ser no haver impedit tapar els escàndols de sacerdots abusant de menors. És a dir, haver encobert el que probablement sigui el pitjor dels pecats, perquè inclou tots els altres: a la violació s’hi afegeix la mentida, el robatori de la innocència... El papa Benet XVI –gran pianista que va arribar a enregistrar un disc, expert teòleg i molt conservador– va dimitir el 2013, oficialment per l’esgotament que li produïen els problemes d’insomni, però envoltat d’escàndols de pedofília que van dur les finances vaticanes al caire del daltabaix a conseqüència de les abundants damnificacions a les víctimes, especialment als Estats Units. I també enmig de la guerra de faccions eterna a la Cúria, la manca de seminaristes i la pèrdua de feligresos. Aquest és el pontificat heretat per un papa Francesc a les seves antípodes ideològiques. Se sap que, malgrat aquest distanciament........

© El Punt Avui