Que estiguis més o menys temps a la llista d’espera per a una intervenció quirúrgica a la sanitat pública depèn del teu codi postal. Andalusia, Catalunya i Madrid estan al primer, segon i tercer lloc pel que fa a la gran quantitat de mesos que transcorren entre el diagnòstic mèdic i la màgia del bisturí, o sigui que no cal que ens estarrufem tant quan llegim notícies sobre la privatitzadora Ayuso. Aquí a casa nostra encara ens hem de refer de les insensibles retallades impulsades per la Convergència i Unió més desacomplexada, aquella que per començar va suprimir les urgències a molts Centre d’Atenció Primària i després va continuar menyspreant els treballadors sanitaris amb sous sota mínims i guàrdies inacabables.

Escolto en el dia d’ahir pels auriculars connectats al mòbil una tertúlia matinera que repassa les dades desesperants, ho faig tot pujant per les escales fins a la novena planta de l’hospital Josep Trueta de Girona, on un familiar meu segueix a la unitat de semicrítics després d’una satisfactòria operació a cor obert. Afortunadament, aquesta mena d’intervencions escapen a la tortura de les llistes d’espera i gaudeixen com més aviat millor de la impressionant tecnologia moderna i de l’extraordinària professionalitat de les plantilles que, malgrat tot, ofereix la nostra sanitat pública. La que paguem entre tots i entre tots hem de defensar a les urnes. La indignació de les dades m’acompanya tot pujant mentre el missatge imprès a cada escaló m’esperona: “fes salut, fes servir les escales”. Jo pujo però aturem-nos un moment en les dades: 197.768 catalans i catalanes esperen una operació, amb traumatologia com a l’especialitat més afectada. Despleguem més titulars: Catalunya és la segona comunitat de l’Estat amb la llista més grossa, després d’Andalusia –amb 199.950 pacients esperant– i Madrid –amb 80.525. Amb alguna cosa havíem de passar a davant als madrilenys, tant se val. Les especialitats més perjudicades són per aquest ordre: traumatologia, cirurgia general i aparell digestiu, ginecologia i pediatria. Al conjunt de l’Estat, la xifra col·lectiva s’enfila fins a les 853.509 persones pendents del torn.

Arribo fins al pis novè i agafo aire, són en total 180 escalons, el doble si comptem els que després baixaré. Relaxo els pulmons però no pas la indignació: ja ho dèiem abans, tenim un tresor que s’anomena sanitat pública i l’hem de defensar a les urnes, ja sabem qui són els que se la volen carregar per invertir més en els toros i afavorir, és clar, les butxaques dels voltors privats.

Sí, sabem qui són i els podem posar nom, dreta espanyola però també catalana, alerta. De moment, a Extremadura el PP i Vox han subscrit finalment l’acord de govern i les paraules que hi reflecteixen ens parlen de retirada de subvencions i prohibició de coses. Un aperitiu del que estan cuinant per expandir-ho si arriben a La Moncloa. Prenem nota.

I prenem nota, també, del que està predicant Lleó XIV en la seva gira africana. Caram, com s’ha destapat el papa mut, pontificant contra les guerres i plantant cara al semideu de la Casa Blanca. Una cosa és que a Trump se li indisciplini un pelacanyes com Pedro Sánchez –“On és Spain? Spain és un país BRICS, no?”– i l’altra que t’engegui un míssil teològic el cap del Vaticà. Una batalla més que li esclata a les mans, al magnat conservador; va criticar el papa acusant-lo de ser dèbil amb el crim i inútil en la política exterior i el pontífex, que ja havia advertit que Déu no accepta pregàries dels qui fan guerres, va plantar-se: “No soc polític, predico i continuaré predicant l’Evangeli, per això condemno totes les guerres.”

Trump hi ha ficat la banya, fins al punt d’enutjar els seus propis votants cristians. En el dia d’ahir, el president dels EUA hi tornava: “No tinc res contra el papa però ha d’entendre que el món no es pot permetre que l’Iran tingui una arma nuclear. Em cau molt millor el seu germà Louis, que és un autèntic MAGA.” En això no menteix, es tracta de Louis Prevost, de 73 anys, especialitzat a escampar porqueria contra membres del partit demòcrata nord-americà, que encara bo ha promès moderar-se una mica ara que el seu germà és qui és.

Lleó XIV també hi ha tornat i més ferm, encara: “El món està sent devastat per un grapat de tirans, ai dels que manipulen la religió per al seu propi benefici militar, econòmic o polític.” Ahir a la tarda una notícia aportava un bri d’esperança: l’Iran anunciava el desbloqueig total de l’estret d’Ormuz. Sembla un miracle, l’única cosa que pot posar fi a les llistes d’espera a la sanitat pública, per cert.

© El Punt Avui