Hi va haver una època que aquest diari va crear una secció diària de protesta que es titulava “La cua del DNI”. Es tractava d’avergonyir les autoritats per la ineficàcia demostrada a l’hora de gestionar la demanda ciutadana per renovar el document d’identitat. La secció va durar fins que finalment a Trànsit van descobrir els expenedors de torns, que permetien a la gent fer altres gestions calculant quanta estona els faltava, en lloc de perdre el temps a la intempèrie. Doncs bé, ara tornem a tenir cues però en aquest cas per a la regularització d’immigrants. No deu ser pas només culpa dels responsables de les diferents dependències on s’han de fer els tràmits: el nivell de les cues oscil·la molt segons les capacitats –amb alguns dispositius especials– i qui sap si també segons les voluntats, perquè ahir el govern estatal advertia contra les temptacions de boicot. Sense passar per alt les queixes de CCOO amb relació a la manca de previsió de la direcció de Correos i la insuficient plantilla i formació per fer front a la sobrecàrrega que el procés representa. En qualsevol cas, aquesta imatge de gent esperant pacientment que l’engranatge burocràtic giri, recorda aquelles cues del DNI i confirma la tirada que sol tenir l’administració a fer esperar la gent, i no vegis si a més són immigrants, que alguns partits polítics assenyalen demagògicament com si fossin malfactors, usurpadors, violadors... Digueu-me bonista, que ja m’agrada, però com que l’esperança és l’únic que no s’ha de perdre, un servidor confia que algun dia aconseguirem viure en un país on no hi hagi racisme, ni xenofòbia, ni demagògia, ni cues davant cap administració.

Del DNI se’n parlava precisament ahir a Els Matins de TV3 per constatar un cas com un cabàs. En compliment del servei públic que ha d’anar associat a una televisió que paguem entre tots, ens oferien un reportatge tan interessant com indignant: es veu que algú de dalt ha decidit canviar d’avui a demà la possibilitat d’inscriure un nadó al poble on ha estat engendrat i obligar a inscriure’l al municipi on pertany l’hospital on ha tingut lloc el part. Alguns ajuntaments, com el de Riudoms, han aprovat mocions demanant que es torni a posar seny i que de forma retroactiva es permeti a les parelles fer la inscripció allà on ells volien. Si no, a Riudoms, i a tants altres municipis sense hospital, no tornaran a néixer nadons mai més. Al marge de la repercussió biogràfica i emocional que això pugui representar, sembla mentida que hi hagi funcionaris amb tant de temps per pentinar el gat que es dediquin a desfer coses que ja funcionaven per crear un problema on no n’hi havia cap. Si els sobra, el temps, que l’inverteixin per resoldre cues. El reportatge inspirava tot seguit els tertulians del plató, que posaven el dit a la nafra en dues qüestions: per ser estrictes amb aquest canvi normatiu, al DNI hi hauria de constar nascut a l’hospital tal de Barcelona, o d’on sigui el centre sanitari. Segona qüestió: en un estat que s’autodefineix com a plurinacional, resulta paradoxal que es posin obstacles a la catalanització legítima dels noms que figuren al DNI i, a més, que la paraula “Catalunya” no surti ni una sola vegada al document. No deu ser que no ho és gaire o gens, de plurinacional, i presumeix més aviat de tot el contrari? Encara bo que també ahir s’escenificava la creació del consorci que se suposa ha de garantir que l’Estat compleixi les previsions d’inversió a Catalunya. Posi’s a la cua, que dirien des de Madrid.

© El Punt Avui