“Espanya fa pena”
És una frase pronunciada per Donald Trump i sembla destinada a ser impresa en gorres i samarretes. Vejam què ha passat, doncs, a Spain el cap de setmana per enreveixinar de nou aquest home que no estalvia els adjectius i improperis. D’entrada, sobredosi de progressistes amb la coincidència a Barcelona de la IV reunió En Defensa de la Democràcia i la Global Progressive Mobilisation. Els progressistes quan estan de visita solen ser una mica pesats, la retòrica marxista sempre resulta esgotadora, en contrast amb l’acció revolucionària, que va més per feina. En aquesta cimera de les esquerres, hem vist desfilar cares conegudes de l’onada transformadora que ha aportat un bri d’esperança a l’Amèrica Llatina, sempre tan rebregada pels imperialistes del nord. Ja em perdonarà, el lector, que ara també he estat temptat per la fotuda retòrica. Volia dir que ja va bé veure presidents preocupats per la justícia social al capdavant de països antigament colonitzats; primer, per aquesta Spain que amoïna Trump i, després, pels manaires de les petrolieres salivant per explotar els seus recursos naturals. Encara que alguns hagin decebut una mica, com ara Gabriel Boric, que ha saltat del poder a Xile a conseqüència de les últimes eleccions, però que continua amb el seu discurs afuat. I hem vist també el president de Colòmbia, Gustavo Petro, que gaudeix de bona salut política i està impulsant una interessant transformació energètica. Però, en general, com dèiem, hem sentit discursos carregats de bones intencions però una mica buits, tan solemnes com poc estimulants. Res a veure amb l’espectacle donat a l’altre extrem ideològic, carregat, però en aquest cas de vergonya aliena, amb el president del PP, Alberto N. Feijóo, abraçant-se i petonejant-se amb la veneçolana María Corina Machado en una mena de contraprogramació humida i ridícula. La premi Nobel de la Pau –no oblidem que va regalar-lo servilment a Trump– ha dit que, en canvi, no va demanar cita a Pedro Sánchez perquè aquesta imatge “ara, no convé”. Ves a saber, amb la poca consideració que el president dels EUA té pels llepaculs potser es referia a ella i Feijóo quan deia això de la pena.
