La Trinca va fer un Rosalia per Sant Jordi ara fa 50 anys quan va anunciar que la gent podia entrar de franc al seu concert al Romea de Barcelona si duia un exemplar del primer diari Avui que sortia publicat aquella diada. Un anunci de plana sencera entre els molts que celebraven l’aparició del primer diari en català després de la dictadura, que va tenir com a efecte plausible aquell mateix dia que més de vint mil persones volguessin encabir-se al Romea.

La festa de Sant Jordi està lligada a la catalanitat des que al segle XV es va instituir que aquest antic soldat romà que va abraçar la fe cristiana fos declarat patró de Catalunya, entre moltes altres terres. I aquí aquesta festa té uns elements singulars: la rosa i el llibre. La rosa, ja des de l’antigor i pel fet que, al voltant del Palau de la Generalitat, s’hi aplegaven venedors de flors; el llibre va buscar l’escalf del patró, després d’un primer intent de fer un dia del llibre a l’octubre. Però per això ja hem de mirar cap als anys vint del segle passat. De manera que primer va ser Sant Jordi, per bé que aquesta setmana Eduardo Mendoza el volgués foragitar del dia 23 per maltractador i analfabet. Que vagi a Montblanc i podrà veure com gaudeixen de la lectura de la llegenda que segons Joan Amades va fer que allí, quan sant Jordi mata el drac per salvar la donzella, de la sang de la bèstia en neix un roser. També així s’explica a Rocallaura, però la festassa que fan a Montblanc des d’avui mateix contagia l’ambient d’una il·lusió semblant a la que va comportar l’aparició de l’Avui. Potser per això, per l’amor a persones i llibres, d’amor a la llengua i al país, pel seu atractiu, Sant Jordi ha sigut una festa de suma. I això malgrat els intents d’assimilació, d’aquells que ens voldrien esborrar, una situació que ens demana un cop més que tinguem clars els dies del calendari.

© El Punt Avui