Dos usos o dues eines que semblen d’un altre temps: els diccionaris i les pintades. Els diccionaris –ben entès, en llibres– encara alguns els consultem sovint. N’hi ha encara en algunes biblioteques particulars o en alguns prestatges de les biblioteques públiques –cada cop més apartats i empolsegats, és veritat–. De les pintades, avui, pocs joves pensarien en el que en català normatiu es coneix també com a gallina de Guinea; alguns més, però tampoc no gaires, ho relacionarien amb les protestes escrites que es pintaven en algunes parets per raons socials o polítiques en el temps de la dictadura. Se’n fan encara, també és veritat. Potser perquè això de si som en una democràcia o en una dictadura és tan discutible com el projecte d’en Rufián-dimitiré-de-seguida.

La pintada més a prop que tinc de casa és de fa uns anys, diu: “Free Junqueras”. L’última que he vist diu: “Free Palestina”. Són també una mica d’un altre temps. Què hi farem? Potser hi ha joves avui que entendrien més fàcilment què és una pintada si els diguéssim que és un grafit fet només amb lletres. Però tampoc no pas gaires. No ens ho pensem. I per........

© El Punt Avui