El d’ahir va ser un superdiumenge, per si no ho havien notat, i no parlem del vent que va bufar amb força de crit huracanat de Pepe Pótamo –cita per a boomers– en una part del país, especialment a les comarques gironines, sinó de la concentració de cites electorals més o menys properes. Va ser un superdiumenge en el sentit que ho és també, canviant de dia, el cèlebre superdimarts dels nord-americans: el dimarts de febrer o de març en què tenen lloc eleccions primàries a més estats i hi ha més delegats en joc per decidir quins seran els candidats a les presidencials. En el nostre cas, ahir van coincidir les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó, la primera volta de les municipals a l’Estat francès i, last but not least –en realitat, per què negar-ho, les més importants per a molts–, les eleccions a la presidència del FC Barcelona. Ahir també hi va haver eleccions presidencials a la República del Congo, o Congo Brazzaville, però aquestes sí que ens queden massa lluny. Només deixin-me dir que tot fa pensar que hi guanyarà el de sempre, Denis Sassou-Nguesso, de 82 anys, que encadena quatre dècades en el càrrec. La........

© El Punt Avui