El Palau Robert de Barcelona és l’escenari excepcional que des d’aquesta setmana recrea el fet també excepcional del naixement del diari Avui, a l’abril farà 50 anys. Era alguna cosa més que un nou diari: era el primer en català des del final de la República, i això va convertir aquell naixement en un acte de rebel·lió de la societat catalana contra l’intent d’anorreament de la seva llengua i la seva cultura. Era treure’s de sobre la persecució del català, les prohibicions, el captiveri i l’eliminació de la vida pública, de les escoles i dels quioscos per part de la dictadura franquista. Va ser una acció col·lectiva, més transversal del que la gent acostuma a pensar, i de país contra el destí que altres li havien volgut imposar. Un acte de rebel·lió amb tradició històrica, en algun sentit comparable al de la Catalunya de Pau Claris al segle XVII contra la pressió colonitzadora de Castella; comparable a la resistència del 1714 contra el futur que la monarquia borbònica reservava als catalans, i comparable també a l’organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 contra la falta de sobirania i el tracte colonial de l’Estat espanyol amb Catalunya. Potser no era el mateix que fugir del regnat de Felip IV, batallar contra el setge de Felip V o resistir l’envestida brutal dels piolins de Felip VI, però parir un diari en català en el context polític hostil i monolingüe de l’Espanya franquista del 1976 no va estar en absolut exempt d’èpica. Per això és de justícia avui reivindicar i prendre exemple del caràcter pioner d’aquell projecte iniciat el 1966 i culminat deu anys després. Les desenes de milers de catalans que van materialitzar aquell anhel de rescat nacional per finançar l’arrencada del diari; els artistes de prestigi mundial que van impulsar el seu fons d’art; la generació literària que s’hi va implicar; els periodistes que van tirar endavant a pesar de l’amenaça i les sancions del règim, i les generacions posteriors que durant 50 anys, des de la redacció, les oficines o els tallers, han mantingut viu el somni d’aquells pioners i el seu compromís amb Catalunya i amb la seva llengua, que avui, 50 anys després, continua sent amenaçada, atacada i necessitada que la defensem.

© El Punt Avui